De totes les sèquies d’origen musulmà que s’han identificat a Lleida, la sèquia de Fontanet és la més rellevant. Es desconeix l’origen històric concret, tot i que els indicis ens porten al moment de la consolidació i l’expansió urbana que experimenta la ciutat de Lleida a partir del segle X. Consta documentació de la mateixa ja en el segle XII, posteriorment, podem trobar el “Llibre de la sèquia de Fontanet”, datat a mitjan segle XV, on s’anotaven els esdeveniments i incidències relacionades amb el reg. Les seves principals característiques són la provisió d’aigua a la gran zona d’horta que es situa al marge esquerre del riu Segre, molt a prop de la ciutat, i que a la vegada ha servit per fer girar al llarg del temps les moles de diferents molins bataners, fariners i d’oli bastits a la seva vora.
Aquesta sèquia va ser dissenyada per regar la major part de l’horta de Lleida, el seu traçat segueix el del riu Segre en una cota més elevada, donant aigua a la partida de Grenyana i el molí de Cervià, fins que a l’alçada del polígon industrial del Segre se n’allunya, i passa soterrada el barri de la Bordeta per poder arribar a les partides de Copa d’Or, Fontanet i Albarés. En conjunt rega uns 1900 jornals de terra (800 hectàrees). El punt de captació d’aigua del riu està situat al terme de Vilanova de la Barca, des d’on inicia un trajecte de més de 10 km fins a trobar el seu punt final de desguàs al torrent de la Femosa, a 2’5 km d’Albatàrrec, però encara dins el terme municipal de Lleida. Aquesta riera retorna l’aigua al riu Segre, tancant així el circuit.